Església de Sant Esteve de Marenyà

sector201237680_redimensionarweb 49IMG_8596_redimensionar_redimensionarEl poble de Marenyà se situa a la part alta d’un turó poc elevat, en els límits dels anomenats terraprims, a l’oest de la Tallada d’Empordà. El nucli habitat el formen una dotzena de cases distribuïdes irregularment al voltant de l’església.

El primer document conservat on apareix escrit el terme Maranano, és en una llista dels albergs que el comte del Rosselló tenia en el comtat d’Empúries, datada entre 1115 i 1164. El poble també és citat en un document del 1401, l’inventari de béns a la mort del comte Pere II d’Empúries. El 1402 Marenyà, com la resta del municipi de la Tallada, passà a integrar-se a la baronia de Verges.

L’església de Sant Esteve, d’una nau amb absis semicircular, és un notable edifici d’època romànica. El monument que avui podem apreciar correspon a diferents fases constructives. A grans trets, es pot dir que la major part de l’estructura conservada —murs laterals de la nau i l’absis construït amb petits carreus mal escairats— pertany al Romànic II (segles X-XII). Segurament també són d’aquest període l’arc triomfal i la volta de l’absis decorada amb pintures murals. A l’exterior de la capçalera es conserva la decoració llombarda així com una petita porta lateral a migdia de la nau.

La façana oest fou renovada en un període més avançat, cosa que es dedueix per la portalada d’arcs en degradació típica del Romànic III (segles XII-XIII). També és d’aquest període l’aparell de carreus ben escairats i allisats que trobem a la meitat inferior del frontis. En aquest període o una mica més tard fou renovada una part de la volta. En el mur lateral de migdia hi ha una làpida gòtica datada del 1320.

La fortificació de l’edifici es va dur a terme als segles XV-XVI, quan, sobre el temple romànic, es va alçar un mur (que dobla l’altura de l’edifici original), amb dues filades d’espitlleres i un sol rest de sageteres i obertures rectangulars en la part superior. Posteriorment, s’hi adossaren dos contraforts. El ràfec de la teulada actual està decorat amb triangles vermells sobre blanc. La pila beneitera, del segle XVI, tenia 4 testes en relleu de les quals se’n conserven tres.

A l’església de Sant Esteve destaquen les pintures murals romàniques que van ser recuperades en una campanya de treball de 9 mesos, en què també es van rehabilitar diferents parts de l’edifici, i que es va donar per acabada l’abril de 2012. Es van recuperat 6 m2 de pintures, que relaten la lapidació de Sant Esteve i la crucifixió de Crist i que han estat atorgades al cercle del mestre d’Osormort i datades de finals del segle XI-primer terç del segle XII. També es va enderrocar una sagristia adossada dels segles XVII-XVIII.

 

Dades extretes de: BADIA I HOMS, J.: L’arquitectura medieval de l’Empordà. Volums II-A i II-B. Diputació de Girona. Girona, 1978.