Recinte fortificat de La Tallada d’Empordà

web 21Tot i que es conserva molt parcialment, encara es pot resseguir l’antic traçat de la muralla que encerclava el que, en la documentació, s’anomena “castell” de la Tallada.

Probablement la torre de l’església, que es trobaria a l’angle nord-est del recinte emmurallat, pertanyia a la fortificació. A partir d’aquesta torre es pot iniciar el recorregut resseguint els vestigis existents de panys de muralla i de la resta de torres del recinte. Se’n conserven un total de sis de diferent cronologia i construcció.

Des de l’església, en sentit sud, trobem un tram de mur atalussat d’uns 4 m de llargada per 1,5 m d’alçària. Més endavant hi ha una torre circular amb espitllera d’arma de foc que es conserva fins a 5 m d’alçada.

Cap a sud-oest es manté un talús de 20 m, al damunt del qual se sostenen les façanes posteriors d’algunes cases. A continuació hi ha una torre cilíndrica de la qual es conserva una alçària de 6 m. Una de les façanes té un mur rectilini on s’hi obre una porta enlairada del sòl que donava intramurs.

El mur es perd, però a la part més meridional s’aixeca una torre cilíndrica conservada en una alçària de 12 m, amb una porta rectangular que donava intramurs i una sagetera rectangular a la banda oest.

A l’oest del recinte es conserven vestigis de dues torres de planta quadrada. Ambdues es conserven en una alçada de 6 m. Una té dues llargues espitlleres rectangulars i l’altra una petita porta d’arc de mig punt enlairada del sòl i tres llargues sageteres.

Els vestigis arquitectònics conservats no són cronològicament del mateix període. La fortificació de l’església i les dues torres cilíndriques (una conservada en una alçària de 5 m i l’altra de 6 m) del tram de llevant són fetes de carreus grans de conglomerat poc treballats, amb espitlleres d’arma de foc i, probablement, tindrien una cronologia no anterior al segle XVI. La sisena torre és la de l’església, amb un aparell de carreus mal escairats de conglomerat, amb tendència a afilar-se, probablement és del segle XVI.

A la banda de ponent, les dues torres de planta quadrada, de les quals s’ha conservat una alçària de 6 m, tenen carreus grans de conglomerat, més ben escairats, amb sageteres rectangulars i allargades i cal datar-les entre els segles XIV-XV.

A la part meridional de la muralla s’hi aixeca la que deu ser la torre més antiga, de planta circular i construïda amb carreus de sorrenca ben escairats, possiblement del segles XIII-XIV.

 

Dades extretes de: BADIA I HOMS, J.: L’arquitectura medieval de l’Empordà. Volums II-A i II-B. Diputació de Girona. Girona, 1978.